Vinyeta 17

Finalment li diria. Però quan?

En Marçal va entrar a la seva habitació per meditar bé l’estratègia: Li anava a dir ara mateix, o era millor esperar a que tots acabessin de sopar? L’esperava a fora el passadís per atacar tan bon punt es trobessin? Quin embolic de pensaments dins el seu cap!

Tancava els ulls ben fort i els tornava a obrir, esperant trobar una resposta, filtrada entre la llum rosada que desprenia la làmpada de lava.Els obria i els tornava a tancar...

Els obria...

I els tornava...

...a tancar...

Vinyeta 16

La Joana es va quedar sola a la terrassa, va apagar el cigarret al terra i es va recolzar a la barana...

JOANA: -Et trobaré tan a faltar...

vinyeta 15

La Joana li va acariciar el clatell.

JOANA: -Marçal, has de lluitar per aconseguir el que vols, ets fort, i ho saps... No has de donar cap explicació de res a ningú, a ningú em sents? És la teva vida! Viu-la de la manera que t’agradi més! Ja saps que jo sempre et recolzaré, i que sempre et valoraré pel gest que vas tenir cap a mi, per considerar-me la primera persona a qui explicar-li...
MARÇAL: -I única, de moment...
JOANA: -Per això crec en tu!
MARÇAL: -No sé si podré...
JOANA: -Sé que ho pots fer, així que va! No sé què fas aquí! Ves-li a dir! Corre!
MARÇAL: -Joana, jo no sé què hauria fet sense tu...
JOANA: -No hi pensis més! Viu la teva vida! No deixis que res te la enfosqueixi!

En Marçal ja corria cap a la porta.

JOANA: -No tinguis por! Sigues valent!

Vinyeta 14

En Marçal estava convençut que a la terrassa no hi havia ningú! Però de fet, no ho podia assegurar, tampoc s’hi havia fixat...

JOANA: -Ara t’estàs adonant, per fi, de que amagant-ho no et fas cap bé?
MARÇAL: -Joana, però què hi fas aquí? Hauries d’estar amb els altres! Hauries d’estar...
JOANA: -Sopant? Hehe, ja veus, (li ensenya el piti) el tabac em pot... Igual que a tu t’ha pogut una altra cosa, no?
MARÇAL: -Joana, ja ho tinc decidit...
JOANA: -El què?
MARÇAL: -Li diré...
JOANA: -Ostia! No fotis! “Li diràs”? Qui és? Qui és? Uala Marçal tio! Si que ha anat de pressa!
MARÇAL: -Si, jo mateix m’estic sorprenent... Te’n recordes quan t’ho vaig explicar?
JOANA: -Si.
MARÇAL: -Te’n recordes que em vas dir: “-Marçal, això és diferent, i has d’anar amb compte! Has de pensar sobretot amb el cor!” ?
JOANA: -Si.
MARÇAL: -Doncs diem que ja hi he pensat molt... i que porto massa temps pensant-hi... i que estic convençut de que l’estimo! I que estic cansat de patir amagant-ho, i que sé que dient-li em sentiré més bé, i que sé que si ho faig la meva vida canviarà per sempre... I que em moro de ganes de que canviï, Joana...JOANA: -Marçal!... tu ja ho tens clar! N’estàs penjadíssim! I pel que m’estàs dient ja veig que no és com abans, que de veritat hi has estat donant voltes...

Vinyeta 13

JOANA: -No em diguis!

Vinyeta 12 2

Vinyeta 12

Semblava que aquelles escales no s’acabessin mai, però en Marçal no va mostrar cap símbol de cansament. És més, no era del tot conscient del que feia, ni d’on conduïen aquelles escales. Seguia donat voltes i voltes als mateixos pensaments mentre pujava, fins que una corrent d’aire fresc li va colpejar la cara: era davant la porta oberta que donava a la terrassa de l’hotel. Quan va sortir, amb els ulls tremolosos, l’espectacle visual que oferia la privilegiada altura de l’edifici li va fer veure un munt de taques brillants, que mica en mica, es van anar reduint a minúsculs punts de llum produïts per la mateixa París, en plena nit.

A poc a poc, i sense deixar de contemplar aquella meravella d’horitzó, es va anar apropant a la vora del mur que feia de barana. Mai abans s’havia sentit així, i la sensació d’estar al cim del món el va omplir del coratge que li faltava. Allà, sol, i amb la mirada perduda, per fí va poder aclarir aquells pensaments que envaïen la seva ment i la emboiraven des de feia temps.

- Ja estic cansat de viure el que no és una realitat, de viure una altra vida que no és la meva, la que jo vull... Mira’m bé, estic sol i cansat de ser qui no sóc, no sé si a la fí aconseguiré trobar què hi ha dins el meu interior. Si et perdés, si mai t’arribés a perdre, el meu cor no sabria mai més com tornar... El que veus en mi és tan sols un paper que representar, digue’m, a qui puc enganyar? No te n’has adonat?
A vegades, pot semblar que res em pugui atormentar, seguint la meva vida... Però en realitat, vull saber qui hi ha dins meu...
En l’amor m’he extraviat, i ara per ara, confiant, només el meu cor em dirà qui sóc de veritat. I ara ja estic cansat, perquè vaig amagant-lo sempre perquè tinc por, i em pregunto què diràn... Però sé, que rere la por hi ha la raó, i sé de veritat que t’estimo pel que ets.

I ara, digue’m qui hi ha dins teu? Ens hem perdut en un mirall, però el meu reflex em dirà qui sóc de veritat! No he de dissimular, ni canviar la realitat, només l’amor podrà separar el que sento per tu de l’amistat... he de lluitar fins el final, i volar... i el Sol cremarà les ombres que hi ha rere el nostre passat.
Som els dos reflexos sols! Que difícil és sentir, ser fort i sobreviure... No em tornaré a amagar mai més, NO MÉS! No tinc dret a dissimular, ni canviar el que hi ha, si l’amor vol fer aquest pas, jo dic endavant...

[CONTINUARÀ...]

Vinyeta 11

S’havia mostrat un xic distant tot el dia. Tenia el cap en un altre lloc. Podria ser només alguna reacció deguda al cansament del viatge en tren... De seguida va descartar la idea. Un viatge no podia causar aquella sensació. Estirat al llit, l’espai i el temps havien desaparegut, en Marçal ara es trobava immergit en un mar de pensaments atabaladors, però de cop, una veu va trencar amb aquella foscor:

DAVID: - Què, vens a sopar o et quedes aquí?
MARÇAL: - Eh? Ah... mmmh.... no sé què fer... no tinc massa gana...
GERARD: (burleta) - Tu? Sense gana? Marçal tio!
DAVID: - Però bé que has de menjar alguna cosa! Si no demà no et trobaràs bé!

Van trucar a la porta, era la Berta.

GERARD: - Bueno gent, vaig passant val? Us espero al menjador, va Marçal! Aixeca’t i vine eh!

Els dos se’n van anar.

MARÇAL: - Vés amb ells David, jo ja menjaré més demà al matí, per esmorzar.
DAVID: - Mala persona! Això vol dir k avui a la nit ja no privaràs res oi?
MARÇAL: - Perquè no?
DAVID: - Home, sense res a l’estómac es dolentíssim beure, i no voldràs acabar potant i fent coses de les que després te n’arrepentiràs?
MARÇAL: - Es veritat... llàstima però no, avui no estic d’humor per a res... Em sembla que aniré a dormir aviat...
DAVID: - A veure, segur que estàs desvaït i per aixó no tens ganes de res, peró segur que se’t passa quan mengis una miqueta, va, aixeca’t i nem els dos. Va...
MARÇAL: - No, no. Ves tu, jo no tinc gana –en veure que el David se’l mirava amb desconfiança va afegir: - De veritaaaat.
DAVID: - Molt bé! Però que després consti que jo ja he fet els possibles pel teu bé, dacord? No vull ser el culpable de res!

A en Marçal se li va escapar una rialla tremolosa:

MARÇAL: - Que sí pesat!

Finalment en David se’n va anar a sopar deixant en Marçal sol a la habitació, que es va tornar a submergir en aquells pensaments tant foscos...Però no va estar massa estona allà estirat... es va aixecar, va apagar els llums i se’n va anar de l’habitació.

[CONTINUARÀ...]

Vinyeta 10

Aquella mateixa tarda l’institut ja va anar a visitar la ciutat. Primer de tot afiliant-se al metro, clar. Sortiren als Camps Eliseés, passant per l’Arc de Triomf, i van fer el turista una estona, cadascú pel seu compte.

MIREIA: -Quina passada! No sembla tant gran a les fotos!
LAIA: -Més gran que l’hotel és!
BERTA: -Què dius!!! Si l’hotel és super gran!
LAIA: -Ah si? Doncs tu no has vist la meva habitació...
BERTA: -No! Ei ja convidareu a venir no? Suposo que heu portat suficient beguda!
LAIA: -Ehm.... més val que anem a la teva! Que si jo dic que la nostra habitació és petita no és per dir...
MIREIA: -Té raó eh! Amb prou feines caben les nostres maletes!
BERTA: -Uala no? Buf! Doncs fet, veniu a la nostra habitació.

A prop d’elles, un altre grupet “analitzava” la situació...

JOANA: -Vine Xavi! Fem-nos una foto!
XAVI: -Tia, peró que no sortirem tots! O l’Arc o tu i jo...
JOANA: -Mmmm, val! Espera.... Daviiiiiiiiiid!!!!! Viiiine cap aquí!

DAVID: -I ara què?
JOANA: -Que ens pots fer una foto siusplau?
DAVID: -A tú sola o amb el Xavi de decorat?
XAVI: -Ehhmmmm...
JOANA: -Ruc! Amb l’Arc de fons!
DAVID: -D’acord, d’acord! No t’estressis eh! Que estem de viatge! I després em toca aguantar-te les bronques!
JOANA: ...................ja? ja has acabat de xerrar? Doncs au va!

Mentres en David feia la foto se li va escapar un sospir...

DAVID: -Aquesta nena no canviarà mai...
MARÇAL: -Esperem que no! jeje
DAVID: -Ei! Ara ens en podries fer una al Marçal i a mi no? Com a mínim! A sobre que t’aguanto!

JOANA: -Va, porta... Perquè callis!
DAVID: -Serà possible?...

La tarda els va venir a sobre de cop. Es disposaven a anar cap a l’hotel, descansar una mica aquella nit i estirar-se en llits de debó.

[Continuarà...]

vinyeta 9

París... L’eterna París! La ciutat de l’amor i dels bohemis per exelència apareixia davant seu amb una lluentor impecable. El tren va començar a fer els primers sotracs que indicaven el canvi a la via per estacionar. A les nou tothom va començar a trepitjar terra francès. Guiats pels professors, els joves van deixar enrere la “Gare du Nord” i agafaren un bus que els conduí a l’hotel. Allà van descarregar l’equipatge i després de reorganitzar-se, van tenir temps lliure per instal·lar-se i arreglar-se una mica.

Només rebre la clau, en aquest hotel a base de targetes electròniques individuals (una per persona) en Marçal es dirigí de pet a l’habitació per triar la millor situació del que seria el seu llit i dutxar-se el primer.

El Gerard, va passar d’intentar evitar-ho. Estava massa adormit per fer esforços inútils. Va entrar i es va estirar al primer llit que va trobar.
Al cap de poc va arribar-hi en David. Així es completava el pla d’ocupació de la seva habitació, tal i com tots els demés companys havien dut a terme en el seu cas, perquè ningú es trobés penjat i hagués de dormir... qui sap... amb algun professor. Ben fotut.

[CONTINUARÀ...]

REtorna!

Estimats Fans:

Disculpeu aquest retard en la habitual edició de capítols de Joves i Punt, el temps i la feina no han permés la continuïtat de la sèrie durant uns mesos, peró ara ja hi tornem, i aviat us sorprendré amb noves históries, seguint, evidentment, per on ho haviem deixat: EL VIATGE DE FINAL DE CURS.

Us vull donar les gràcies per seguir aquí, i seguir fidels a la sèrie!

Fins aviat!

Vinyeta 8

A la seva habitació, la Laia i la Joana es van quedar soles, una estirada a la llitera i l’altre asseguda:

LAIA: -Quina nit ens espera mare meva!
JOANA: -Ja veus! No són ni la una i ja no sé on cony està tothom! I la Berta? Si no ha de dormir aquí m’instal·lo jo al seu llit eh!
LAIA: -Doncs ara que ho dius, ma semblat veure-la tombant per l’habitació d’en Marçal, però d’això ja en fa una bona estona.
JOANA: -Ostres ara que hi penso, a l’habitació d’en Marçal hi ha el Gerard oi?
LAIA: -Si!
JOANA: -Ei doncs nose, però des que el Mateo li va fer allò, trobo que ha trobat bon recolzament en el Gerard no?
LAIA: -Mira, prefereixo deu mil vegades que quan el cabró del Mateo li va fotre les banyes ella trobés al Gerard, que no pas que li toqués passar l’agonia sola. Amb lo sensible que és amb aquestos temes, la Berta hauria passat una molt mala època, sobretot després de tants anys de relació, i el fet de que una persona com el Gerard li fes costat en els moments durs l’ha ajudat a tirar endavant.
JOANA: -Ala tia! No vols dir que exageres una mica?
LAIA: -Exagerar? Sabies que va estar a punt de no fer la Sele la Berta? Li va tocar de ple! El brut aquell! La va fer massa grossa!
JOANA: -Què em dius!
LAIA: -I s’estava replantejant lo del viatge, perquè tenia l’humor pels terres!
JOANA: -Ostres que fort no?
LAIA: -Mira, jo penso que cadascú és lliure de triar què fa amb la seva vida, mentres no perjudiqui a ningú, i qui sap, si amb el temps, la Berta i el Gerard arribessin a ser...
JOANA: -Novios?
LAIA: -Bé, no ho sé! Jo no he dit tal cosa, que consti, però trobo que farien molt bona parella, i ells dos sempre han estat molt bé junts! Es coneixen de sempre! I és evident que entre ells dos existeix una innegable química! L’important és que estiguin bé ells. I que si mai arriben a res, que sobretot s’estimin...
JOANA: -Fua que guai!




La nit començava a defallir, les hores avançaven, entre els alts arbres que es veien a l’horitzó una desapercebuda línia de llum començava a elevar-se. Tothom ja dormia, o gairebé. Eren vora les sis. El tren avançava incansable direcció al sol ixent. Una llum daurada va impregnar aquell paratge emboirat, el gran cercle s’alçava imponent cap al cel, i els primers raigs es van filtrar per les finestres de les cabines. A la poca estona ja se sentiren lleus enrenous en les habitacions.

A quarts de nou la curiositat havia deixat pas a l’impaciència, tothom estava a punt de baixar d’aquell tren, i altre cop es freqüentaren les corredisses pels passadissos, anades als lavabos i barreges estranyes de perfums i colònies impregnaren l’atmosfera d’aquell vagó. Per la finestra es començaven a avistar els primers edificis...

Vinyeta 7

Fa dos dies es va acabar la Sele, i tot Segon de Batxillerat s’està reunint a l’institut per marxar de viatge de fi de curs. Alguns porten setmanes, mesos, esperant aquest gloriós dia, a d’altres no els motiva tant, però també se’n moren de ganes. No tots s’han vist les darreres setmanes, hi ha qui ha anat a Selectivitat, hi ha qui ha fet les Proves per Cicles Superiors, i ara és l’hora de retrobaments post-estudis, de passar-s’ho de puta mare, arraconar tots els maldecaps i disfrutar del que promet ser el viatge més inoblidable de les seves vides amb la gent que han compartit experiència durant dos anys, o més.

Van arribant tots de mica en mica, i un cop assegurada la presència de tothom, posen rumb a Barcelona, directes cap a l’Estació de França. Tothom està esbarat, i és normal. Per molts aquest viatge deixarà empremta, tot i que encara no s’ho ensumin massa. Després dels tràmits corresponents, a les nou del vespre embarquen al TALGO, on cadascú corre per no quedar-se sense lloc a l’habitació d’aquell company o companya que ja havia planejat la situació: 4 persones per cabina, pocs però bons.

La nit es feu llarga, sobretot perquè la impaciència es va apoderar d’aquell tren. Corredisses pels vagons, infiltracions a les habitacions, enrenou als passadissos, música, fum, alcohol i batibull general. La festa ja va començar molt d’hora, només a Portbou hi va haver temps de sortir una mica a prendre l’aire. Després, cap dins altre cop.

PRESENTACIÓ II

Per fi, avui comença la 2ª temporada de Joves i Punt! Sé que heu hagut d’esperar. Ho sentim molt, però avui aquesta angoixant espera s’acaba! Ueueueue!!! (XD)

Serenem-nos. Aquesta nova etapa em fa molta il·lusió. Es podria dir que m’ha costat lo seu arribar-hi! Esforços, angoixes, patiment, estrès, exàmens finals, selectivitat... Vosaltres, lectors, sereu qui jutjarà. Vosaltres direu si aquesta nova etapa de la sèrie val o no la pena.

El simple fet de que entreu aquí i us digneu a llegir-vos el que sempre hi ha escrit ni que sigui per sobre, i observar les imatges ja és més de la mostra d’afecte que esperaria rebre!

Així que sense enrotllar-me més, us presento uns nous fitxatges. Personatges nous aquí. Però no pas a la vida del Gerard, la Berta, la Laia o en Marçal. Potser algú s’esperava aquesta ampliació de la plantilla (només a qui li vaig dir) potser d’altres no. Sigui com sigui, us presento la resta de companys d’institut dels nostres protagonistes. Ella són en David, la Mireia, la Joana i en Xavi, i aquests són els seus perfils:



DAVID:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Marró Moreno

ULLS: Blaus

ESTIL: S’arregla, ni poc ni massa. Tendeix a la moda del moment, però ni massa exagerat ni massa desapercebut. És molt presumit i a vegades, exagera aquest aspecte, que el PODRIA col·locar perfectament dins l’estil de metrosexual.

PERFIL: Estudiant. Solter i sense compromís i amb un factor peculiar: és Gai. Viu la vida i viu el moment, sense parar-se a pensar massa: actua per impulsos. Extrovertit i amb aires de poeta, li va la literatura, passejar amb els amics, la musica chillout i ambient, i una petita vena bohèmia de vegades li fa escriure textos ben macos. Se sent orgullós de qui ha arribat a ser, i en cap moment la seva homosexualitat li causa cap pudor: no té cap problema per expressar-ho públicament.


MIREIA:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Castany fosc
ULLS: Marrons

ESTIL: Sempre íntimament lligat amb la seva major afició: l’esport. Podríem dir que va informal, però molt ben vestida, esportivament parlant, amb roba còmode i disposada a suar-la si per alguna casualitat de la vida li pica anar a córrer en qualsevol moment del dia.

PERFIL: Estudiant. Soltera. Fa natació i en els moments lliures surt a córrer per alguns dels camps que envolten el seu poble. És molt, molt dinàmica. Li agrada molt la canalla, i de cara el seu futur, li agradaria fer alguna cosa relacionada amb això. És divertida, simpàtica i sincera, per això sempre diu el que pensa. Escolta de tot, des de Pop, passant pel Rock, fins arribar a les més sonades cançons de l’estiu. Qualsevol música és bona per córrer.


JOANA:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Rossa

ULLS: Verds

ESTIL: S’arregla i bastant. Sempre va amb algun modelet de Mango, o Zara... Té un puntet “chic” però es manté ferma darrere la linía que dona pas a l’a massiva exageració, conservant encara la seva dignitat. Hi ha estils i estils!
PERFIL: Estudiant. Soltereta i de fa poc. És mol bona mossa, diguem que té un bon cor, que a vegades li costa mostrar. És la típica noia que si li caus bé, guai, si no, mala sort. Manté algunes distàncies amb certa gent, però les escurça amb els que són els seus millors amics. Li encanta anar de marxa, però últimament la cosa comença a perdre la gràcia, ja que li ha tocat (per treure’s el carnet) fer de taxista de 4 pendons cada nit, i això vol dir, no beure, cosa que li produeix un gran dolor (al cor). xD


XAVI:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Marró rojenc

ULLS: Marrons

ESTIL: Es posa el que troba. Normalment samarretes estampades o amb missatge i texans. Bàsicament aquest és el seu conjunt. Li flipa anar de compres al mercat i allunyar-se com més millor de les botigues de roba prefabricades en sèrie de la gran ciutat.

PERFIL: Estudiant i solter. No és massa bo en els estudis, però té una força de voluntat increïble! No ha tingut mai parella. Sempre s’ha refugiat en l’afició dels videojocs, que li han fet perdre més d’una oportunitat. És una mica miqueta friki. Li agrada llegir Manga,, la música Ska, heavy... És un paio legal, cuida i conserva moltíssim les seves amistats i creu bastant amb lo que són els fenòmens paranormals.



AGRAÏMENTS::::

A la Raquel, al Carlos, al Micael i a la Consol. A l’Eloi, a l’Iris, a l’Eugeni, a la Maria i a la Glòria.
No sé si em deixo algú, però tots aquests segur que no. Ells van estar presents en el naixement dels nous personatges, i d’una manera o d’altre, van ajudar en el part, aportant les seves opinions, consells, suggerències i propostes.
Això és el que fa que una cosa com aquesta sèrie, un compromís envers el públic, passi de ser un projecte a ser una realitat impulsada per moltes i moltes esperances de futur!

Gràcies a tots!

2ª Temporada

Vinyeta 6

En Gerard, ara molt millor moralment va abraçar la Berta i li va fer un petó d’agraïment a la galta. En Marçal, rient, estava sortint de l’aigua, seguit de la Laia:

MARÇAL: -Au va parelleta! Que hem de començar a plegar veles! No veieu quina hora és?

LAIA: -Escolta xato, això diga-ho per tu, que jo ja fa estona que volia marxar, però tu vinga a retenir-me a l’aigua! Què em volies fer cotxinot?

BERTA: -Com que “parelleta”?

MARÇAL (rient descaradament): –Res dona, res! No m’ho tinguis en compte! (mentre agafava la tovallola) Dones... de tot en feu una muntanya!

LAIA (dels nervis): -Mira Marçal, mira Marçal! No m’escalfis més que te n’engego una eh!

MARÇAL: -Bueno, què? Anem tirant o què?

GERARD: -Quines presses tio! Ni t’has assecat! (enfotent-se’n) i això és dolent per la tapisseria del cotxe!

En Marçal va retenir una de les seves sarcàstiques rabietes, que haguera pogut desembocar en una aferrissada discussió per comprovar qui posseïa millor domini verbal, entre embarbussaments i dobles sentits. Al final només va deixar anar:

-Nosaltres anem passant doncs! No trigueu! (i li va fer un gest a la Laia perquè el seguís cap al cotxe)

LAIA: -Escolta! Que no soc cap gos jo eh!

MARÇAL: -Sssht! Calla! Que no sentiré què es diuen!

LAIA: -Ui si! Això això! Què creus que es deien mentres ens banyàvem? Uiuiui!!! Que em sembla ensumar que aquí hi ha marro!! (i va deixar anar aquell riure tant escandalós).

-Mira, sé el mateix que tu. No se què hi ha hagut ni què hi haurà, i ja sabem prou bé que la Berta és així, o sigui que tant jo com tu ens callem d’acord?

-Molt bé, molt bé! Peró no sé pas perquè ho dius això!

-Ejem, ejem! Que et conec de tota la vida, Laia! I ets la més “maruja” de totes les “marujes”.

-Oh! Seràs...!

GERARD: -Què?! Condueixo jo?

(s'acostaven al cotxe)

BERTA: -Que passa res?

MARÇAL: -NO! Jeje! I ara! ^^

La colla se’n van tornar cap al poble, i allà es van acomiadar, fins dilluns. Els esperava una dura setmana d'estudis per culpa de la Selectivitat, peró molt aviat, el malsón s'acabarà...

[FI PRIMERA TEMPORADA]

Vinyeta 5

En Gerard ja no sabia on tocava. Com podia ser que una sola persona, simplement amb una xerradeta pogués haver esbargit tots els mals rotllos que el tenien turmentat?



-Peró Berta, jo no sé com et podria agrair mai tot això que estàs fent per mi!

-Que no ho fan això els amics?

-Si... suposo... vaja que... moltes gràcies Berta!

-Gracies de res! Home! I a viure la vida coi! Que son dos dies! I ja son les 8!

-Si... suposo que... . . . . . . . . si...

Una suau brisa es va alçar del terra per anar a parar al mar, abraçant-los en el buit mentre una agradable esgarrifança els hi va recórrer l’esquena de dalt a baix...

Vinyeta 4

BERTA: -I suposo que te’n recordaràs que en Marçal va buscar-se una feineta de mitja jornada per poder-se pagar les despeses del carnet?

GERARD: -Si. Però lo que li va costar!

-Mira, venint cap aquí, la Laia m’ha comentat que son tiet busca un ajudant per la llibreria, ja que la dependenta ha demanat la baixa per maternitat. Què et semblaria? Després li podem comentar!

-Osti, doncs la veritat, m’aniria de conya, però jo estudio... i només podria treballar les tardes...

-Segur que tot i així, t’estarà molt agraït! (i va xiuxiuejar) –i m’ha dit que paga bastant bé!

Ara semblava que els ànims d’en Gerard comencessin a elevar-se del terra...

BERTA: -I saps què passarà si comences a guanyar calerons? Doncs que ja no hauràs de dependre tant dels teus pares! I què coi! Si el mes que ve ja en faràs 18! N’estic segura que a partir de llavors, les coses aniran d’una altra manera!

GERARD: -Ui, però tu ho veus molt fàcil!

-Creu-me, el que et dic és ben cert! Mira el Mateo! Ningú ho diria fa uns quants anys, quan tenia la teva edat, que podria aixecar cap! I mite’l ara! Bé que es guanya la vida!

-Si, però ell et té a tu, i tu a ell, i entre els dos us complementeu força bé. Allà on no arriba l’un, hi intenta arribar l’altre. Suposo que és el que tenen les parelles no?

De sobte, la Berta es va quedar cohibida. En Gerard es va estranyar, però això no el va fer aturar per seguir parlant de la parella, quan de sobte, ella el va tallar:

-Així doncs, quan vols que quedem per fer repàs d’Anglès?

-Què? Però com? Jo no podria...

La Berta que s’aixeca, l’estira d’un braç i el fa incorporar també:

-Bajanades! Dilluns mateix comencem les classes!

Vinyeta 3

Semblava ser que només se n’havia adonat la Berta:

-Gerard!! Va! Que no vens a mullar-te? Gerard?

En veure la figura absent d’en Gerard, la Berta se n’hi va, cull el fulard de terra i se’l lliga a la cintura.

-Gerard, estàs bé?

Ell, sense aixecar la vista de terra va respondre amb un lleu murmuri. Ella segueix:

-Escolta, si hi ha res que et preocupi m’ho pots explicar eh! Ja saps que sóc discreta com una tomba!

En Gerard, a la fi, diguè alguna cosa:

-No, si no és per aixó... si fos tan fàcil...

-Va, que a mi m’agraderia que m’ho expliquèssis! N’estic segura que hi podriem trobar alguna solució! Va, diguem, per què estàs tan rallat?

-Ai Berta, és que és per tot!

-Tot?

-Estic passant una mala època... em deprimeixo per qualsevol cosa, i a més, estic malament en mi mateix... les pràctiques pel carnet de cotxe em van molt malament, em trobo amb moltes despeses, a casa no m’entenen, mon pare passa de tot i l’institut em va fatal, no m’aclareixo amb el collons d’anglès! Pff... nose, pero em sento com una peça de puzzle que no encaixa enlloc i que han retirat per qui sap, perdre’m en l’oblit...

-Ai! Què em dius? No m’ho pensava pas que et trobessis en aquest plan! Perquè no havies comentat res abans? Que no saps que ens tens a nosaltres aquí? I ja saps que com a mínim pots comptar amb mi home! Jo que sempre intento trobar solucions per tot!

-Si, però és que lo meu ja no en té, de solució...

-Pobre de tu que et torni a sentir dir això! Tot menys la mort en té de solució en aquesta vida! Malament si no fos així! Escolta, per què el vas suspendre l’últim examen de pràctiques?

-Per no veure un Stop...

-Només per això? Que dolents... Però si només es per això tu tranquil! Segur que ara deus anar amb peus de plom a la hora d’acostar-te a una intersecció!

-Doncs, la veritat, és que si.

-Veus? Segur que a la propera aixo ho tens superadissim, a més, condueixes super bé! Que l’altre dia et vaig veure eh pillín!

Va semblar com si es dibuixés un sinuós somriure als llavis d’en Gerard...

Vinyeta 2

Per fi! La platja! En Marçal treu la penya del cotxe com si fossin animals, el tanca i se’n va pitant cap a la sorra, sense esperar a arribari, es comença a treure roba.

-YEEEEEHAAAAA!!!!

La Laia, el vol intentar seguir, peró és massa ràpid. N’hi deix anar unes de ben fresques i llestos!

-TRANQUIL EH, MARÇAL! TRANQUIL ! QUE EL MAR NO ES MOURÀ DE LLOC! Bé, potser si et veu a tu arribar si que fuig!

En Mik ventila el seu platet i en un tres i no res ja ha avançat al Marçal. La Berta es treu les ulleres mentre admira el paisatge i amb molta cura, es descalça i inicia una dolorosa i ardent travesía fins arribar a la sorra humida.

-PER FAVOR EH! Una mica de seny! I no correu tan que aquesta sorra m’està matant en serio! Ai, quina calor eh! De veritat!

El Gerard... bé, en Gerard sembla que no estigui aquí. En tot el matí no ha dit ni MU, resta aturat, distant... sembla ser que no s’ho estigui passant massa bé...

Vinyeta 1

Aprofitant que és dissabte, els nostres joves han quedat al Bosc, a les afores del poble, per anar a la platja. El temps acompanya, i en Marçal, sempre puntual, no està disposat a esperar aquella colla de ganduls gaire estona més, i menys si és ell qui els ha de transportar amb el seu recent estrenat cotxe, després d'una llarga temporada de pràctiques.

La Berta i la Laia s'encanten mentres xerren i tafanejen sobre tot el que les envolta, i en Gerard apareix rere la pujada amb l'skate i amb en Mik per sobre.

A la fi, emprenen la marxa cap a la costa, i la càlida brisa que entra per les finestres els acaricia els cabells com si els acaronés. Al fons: el mar!

PERFILS de la Primera Temporada

GERARD:::::::::

EDAT: 17 anys
CABELL: Ros
ULLS: Blaus
ESTIL: Buscant un lloc on encaixar tan física com espiritualment, està tirant cap a l’estil “Emo”, sense exageracions.
PERFIL: És estudiant. Solter i sense compromís. És un paio simpàtic en el fons... però li costa molt expressar-ho exteriorment. Potser és per això que la gent el mira una miqueta malament, i això li fa pensar que no encaixa gaire en la societat. Això si, te una colla que se l’estima moltíssim! Li agrada l’Skate, la musica Hardcore, Screamo i també tocar la guitarra, entre d’altres aficions.

LAIA:::::::::

EDAT: 18 anys
CABELL: Castany
ULLS: Marrons
ESTIL: És estudiant. També soltera. Definiríem la LAIA amb una sola paraula: Bohèmia.
PERFIL: És la mes cachonda del grup, alhora que la més somiadora. Amb les idees clares i ben decidida, li agrada escoltar rumbetes catalanes per animar l’ambient. Tot i que no li diria que no a alguna àrea de Mozart. Li agrada pintar i cantar, és creadora i imaginativa, i un petit defecte que té és que sempre, SEMPRE diu el que pensa!

MARÇAL:::::::::

EDAT: 18 anys
CABELL: Marró/Castany
ULLS: Marro/verd
ESTIL: No té parella. Independent, amb aires rastafari (pel manyoc de rastes que duu darere) i molt descuidat.
PERFIL: Estudia i treballa. El tío es un ligón de mena, però es veu que cap parella li fa prou pes. És un rockero descontrolat, li va sobretot el rock català, tot i que pensa que està perdent facultats. Té una mentalitat força madura i oberta, tot i que als altres els hi costa accepta-ho. La seva aparença no el jutja massa bé, amaga alguna cosa que no el fa estar tranquil. Li agrada pensar que en algun lloc, no molt lluny, podrà trobar lo que ompli el buit de la seva vida.

BERTA:::::::::

EDAT: 17 anys
CABELL: Marró fosc
ULLS: Blau clars
ESTIL: Estudia. Té xicot. La podríem definir com a una barreja de “pija light” i “fashionvictim light”
PERFIL: Dins el seu món ple de Kalvins Cleins, Christians Diors i cosmètics de París, la BERTA es una noia entranyable. Li agrada escoltar Techno i Dance. Molt sentimental i dolça, és molt amiga dels seus amics. Sempre té consells per tot, i mai li falta un somriure als llavis. Però tal i com li és molt fàcil riure també li és molt fàcil de plorar. Tota ella és un combinat de sentiments, que si no s’associen bé, poden fer trontollar els pilars de la seva vida.

MIK:::::::::

EDAT: ?
CABELL: ?
ULLS: Contràriament als dels humans, ell té la còrnia negre i la nineta blanca, titulats per una única cella.
ESTIL: Indefinit
PERFIL: El poc que sabem d’ell és que prové d’un planeta anomenat MIRKORIUS. Té la peculiaritat que pot canviar de forma física cada dos per tres. Va ser apadrinat com la mascota del grup després que en GERARD el trobés en un bosc.

PRESENTACIÓ

MOLT BONES A TOTHOM!

Avui, dia 31 de Maig, innaugurem aquest nou BLOG dedicat a la ja mítica sèrie on-line dels fotologs: JOVES I PUNT!

La idea del BLOG ha surgit quan, últimament el nostre públic exigia una millor qualitat de les imatges, ja que en fotolog no es podia gaudir al 100x100 de la qualitat de les vinyetes.



Esperem que aquest nou servei complagui els vostres desitjos, on a part de poder conservar la historieta a gran format, us podreu despenjar a mesura que es vagi avançant, alguns dels varis Wallpapers del personatges i la sèrie.

Només agraïr per últim a la gent que va impulsar aquest petit projecte que, mica en mica, creix per arribar a tot el que una bona sèrie necessita, i així, ben aviat, aconseguir el REGISTRE d'aquesta.



Recorda que TU ets la nostra inspiració!

Deix els comentaris que vulguis a continuació!


MOLTES GRÀCIES A TOTHOM PER ESTAR AQUÍ AMB NOSALTRES!