Vinyeta 11

S’havia mostrat un xic distant tot el dia. Tenia el cap en un altre lloc. Podria ser només alguna reacció deguda al cansament del viatge en tren... De seguida va descartar la idea. Un viatge no podia causar aquella sensació. Estirat al llit, l’espai i el temps havien desaparegut, en Marçal ara es trobava immergit en un mar de pensaments atabaladors, però de cop, una veu va trencar amb aquella foscor:

DAVID: - Què, vens a sopar o et quedes aquí?
MARÇAL: - Eh? Ah... mmmh.... no sé què fer... no tinc massa gana...
GERARD: (burleta) - Tu? Sense gana? Marçal tio!
DAVID: - Però bé que has de menjar alguna cosa! Si no demà no et trobaràs bé!

Van trucar a la porta, era la Berta.

GERARD: - Bueno gent, vaig passant val? Us espero al menjador, va Marçal! Aixeca’t i vine eh!

Els dos se’n van anar.

MARÇAL: - Vés amb ells David, jo ja menjaré més demà al matí, per esmorzar.
DAVID: - Mala persona! Això vol dir k avui a la nit ja no privaràs res oi?
MARÇAL: - Perquè no?
DAVID: - Home, sense res a l’estómac es dolentíssim beure, i no voldràs acabar potant i fent coses de les que després te n’arrepentiràs?
MARÇAL: - Es veritat... llàstima però no, avui no estic d’humor per a res... Em sembla que aniré a dormir aviat...
DAVID: - A veure, segur que estàs desvaït i per aixó no tens ganes de res, peró segur que se’t passa quan mengis una miqueta, va, aixeca’t i nem els dos. Va...
MARÇAL: - No, no. Ves tu, jo no tinc gana –en veure que el David se’l mirava amb desconfiança va afegir: - De veritaaaat.
DAVID: - Molt bé! Però que després consti que jo ja he fet els possibles pel teu bé, dacord? No vull ser el culpable de res!

A en Marçal se li va escapar una rialla tremolosa:

MARÇAL: - Que sí pesat!

Finalment en David se’n va anar a sopar deixant en Marçal sol a la habitació, que es va tornar a submergir en aquells pensaments tant foscos...Però no va estar massa estona allà estirat... es va aixecar, va apagar els llums i se’n va anar de l’habitació.

[CONTINUARÀ...]

Vinyeta 10

Aquella mateixa tarda l’institut ja va anar a visitar la ciutat. Primer de tot afiliant-se al metro, clar. Sortiren als Camps Eliseés, passant per l’Arc de Triomf, i van fer el turista una estona, cadascú pel seu compte.

MIREIA: -Quina passada! No sembla tant gran a les fotos!
LAIA: -Més gran que l’hotel és!
BERTA: -Què dius!!! Si l’hotel és super gran!
LAIA: -Ah si? Doncs tu no has vist la meva habitació...
BERTA: -No! Ei ja convidareu a venir no? Suposo que heu portat suficient beguda!
LAIA: -Ehm.... més val que anem a la teva! Que si jo dic que la nostra habitació és petita no és per dir...
MIREIA: -Té raó eh! Amb prou feines caben les nostres maletes!
BERTA: -Uala no? Buf! Doncs fet, veniu a la nostra habitació.

A prop d’elles, un altre grupet “analitzava” la situació...

JOANA: -Vine Xavi! Fem-nos una foto!
XAVI: -Tia, peró que no sortirem tots! O l’Arc o tu i jo...
JOANA: -Mmmm, val! Espera.... Daviiiiiiiiiid!!!!! Viiiine cap aquí!

DAVID: -I ara què?
JOANA: -Que ens pots fer una foto siusplau?
DAVID: -A tú sola o amb el Xavi de decorat?
XAVI: -Ehhmmmm...
JOANA: -Ruc! Amb l’Arc de fons!
DAVID: -D’acord, d’acord! No t’estressis eh! Que estem de viatge! I després em toca aguantar-te les bronques!
JOANA: ...................ja? ja has acabat de xerrar? Doncs au va!

Mentres en David feia la foto se li va escapar un sospir...

DAVID: -Aquesta nena no canviarà mai...
MARÇAL: -Esperem que no! jeje
DAVID: -Ei! Ara ens en podries fer una al Marçal i a mi no? Com a mínim! A sobre que t’aguanto!

JOANA: -Va, porta... Perquè callis!
DAVID: -Serà possible?...

La tarda els va venir a sobre de cop. Es disposaven a anar cap a l’hotel, descansar una mica aquella nit i estirar-se en llits de debó.

[Continuarà...]

vinyeta 9

París... L’eterna París! La ciutat de l’amor i dels bohemis per exelència apareixia davant seu amb una lluentor impecable. El tren va començar a fer els primers sotracs que indicaven el canvi a la via per estacionar. A les nou tothom va començar a trepitjar terra francès. Guiats pels professors, els joves van deixar enrere la “Gare du Nord” i agafaren un bus que els conduí a l’hotel. Allà van descarregar l’equipatge i després de reorganitzar-se, van tenir temps lliure per instal·lar-se i arreglar-se una mica.

Només rebre la clau, en aquest hotel a base de targetes electròniques individuals (una per persona) en Marçal es dirigí de pet a l’habitació per triar la millor situació del que seria el seu llit i dutxar-se el primer.

El Gerard, va passar d’intentar evitar-ho. Estava massa adormit per fer esforços inútils. Va entrar i es va estirar al primer llit que va trobar.
Al cap de poc va arribar-hi en David. Així es completava el pla d’ocupació de la seva habitació, tal i com tots els demés companys havien dut a terme en el seu cas, perquè ningú es trobés penjat i hagués de dormir... qui sap... amb algun professor. Ben fotut.

[CONTINUARÀ...]

REtorna!

Estimats Fans:

Disculpeu aquest retard en la habitual edició de capítols de Joves i Punt, el temps i la feina no han permés la continuïtat de la sèrie durant uns mesos, peró ara ja hi tornem, i aviat us sorprendré amb noves históries, seguint, evidentment, per on ho haviem deixat: EL VIATGE DE FINAL DE CURS.

Us vull donar les gràcies per seguir aquí, i seguir fidels a la sèrie!

Fins aviat!