Vinyeta 14

En Marçal estava convençut que a la terrassa no hi havia ningú! Però de fet, no ho podia assegurar, tampoc s’hi havia fixat...

JOANA: -Ara t’estàs adonant, per fi, de que amagant-ho no et fas cap bé?
MARÇAL: -Joana, però què hi fas aquí? Hauries d’estar amb els altres! Hauries d’estar...
JOANA: -Sopant? Hehe, ja veus, (li ensenya el piti) el tabac em pot... Igual que a tu t’ha pogut una altra cosa, no?
MARÇAL: -Joana, ja ho tinc decidit...
JOANA: -El què?
MARÇAL: -Li diré...
JOANA: -Ostia! No fotis! “Li diràs”? Qui és? Qui és? Uala Marçal tio! Si que ha anat de pressa!
MARÇAL: -Si, jo mateix m’estic sorprenent... Te’n recordes quan t’ho vaig explicar?
JOANA: -Si.
MARÇAL: -Te’n recordes que em vas dir: “-Marçal, això és diferent, i has d’anar amb compte! Has de pensar sobretot amb el cor!” ?
JOANA: -Si.
MARÇAL: -Doncs diem que ja hi he pensat molt... i que porto massa temps pensant-hi... i que estic convençut de que l’estimo! I que estic cansat de patir amagant-ho, i que sé que dient-li em sentiré més bé, i que sé que si ho faig la meva vida canviarà per sempre... I que em moro de ganes de que canviï, Joana...JOANA: -Marçal!... tu ja ho tens clar! N’estàs penjadíssim! I pel que m’estàs dient ja veig que no és com abans, que de veritat hi has estat donant voltes...

Vinyeta 13

JOANA: -No em diguis!