dijous, 29 de novembre del 2007

vinyeta 15


La Joana li va acariciar el clatell.

JOANA: -Marçal, has de lluitar per aconseguir el que vols, ets fort, i ho saps... No has de donar cap explicació de res a ningú, a ningú em sents? És la teva vida! Viu-la de la manera que t’agradi més! Ja saps que jo sempre et recolzaré, i que sempre et valoraré pel gest que vas tenir cap a mi, per considerar-me la primera persona a qui explicar-li...
MARÇAL: -I única, de moment...
JOANA: -Per això crec en tu!
MARÇAL: -No sé si podré...
JOANA: -Sé que ho pots fer, així que va! No sé què fas aquí! Ves-li a dir! Corre!
MARÇAL: -Joana, jo no sé què hauria fet sense tu...
JOANA: -No hi pensis més! Viu la teva vida! No deixis que res te la enfosqueixi!

En Marçal ja corria cap a la porta.

JOANA: -No tinguis por! Sigues valent!