dimarts, 15 d’abril del 2008

1r ANIVERSARI!!


Fa un any exactament començava una nova etapa en el món dels fotologs. Quatre curiosos personatges van sortir a la llum. Quatre reflexos de nosaltres mateixos, que davant la sorpresa els vam anar coneixent mica en mica. Però què era allò?
Què li havia picat al Kim? Què representava tot allò?

Bé doncs, no vam trigar massa en saber-ho. Un gran desig per reflectir la vida dels joves d’avui dia em va inspirar per crear-ho. Ni tan sols em recordo de quan va sorgir la idea, només sé que volia donar a conèixer unes històries. Un projecte ben descabellat, cert. Jo havia començat a escriure uns relats, unes histories, que acabarien resultant una novel·la. Jo volia donar a conèixer aquelles histories, però no sabia ni com, ni quan, ni on. Suposo que va ser en aquell somni, quan ho vaig veure clar. Suposo.

L’endemà sabia que havia de dibuixar allò. I seguidament se’m va ocórrer com transmetre-ho a la gent. El meu fotolog! http://www.fotolog.com/kimdellorenss

Si si. Vaig fer mans i mànigues per donar forma a aquella idea. Els primers esboços, les primeres vinyetes. Vaig explicar-ho als meus amics, que en un principi es mostraven reticents al tema, fins al punt de dir-me alguna vegada que estava sonat!
Jo sabia que no perdia res per provar, i mica en mica els companys d’institut van començar a pensar el mateix, així que m’ajudaren en el que podien: Pensar noms pels personatges, perfils, trames històriques...
Això em va acabar d’animar per tirar el projecte endavant. Com a mínim ja sabia que tindria uns pocs lectors.

Quan es va estrenar hi va haver una bona expectació, i amb la publicació de les primeres vinyetes el públic s’anava animant a seguir Joves i Punt!

Fa un any no m’esperava arribar on he arribat, gràcies a molta gent, que ha seguit fidel al peu del canyó, i d’altres que s’han anat afegint al llarg del temps.
És cert que l’elaboració de Joves i Punt és complexa i complicada, sobretot si és una sola persona la que se n’encarrega. Però cada dia es troben nous motius per tirar endavant.

Molt ràpidament, després d’estrenar-se, es va crear el Flog propi de la sèrie http://www.fotolog.com/jovesipunt i més tard aquesta expansió culminaria en un espai molt més adequat a les circumstancies, com és el Blog http://jovesipunt.blogspot.com/ . Es van anar afegint personatges a la novel·la, i les trames es començaven a complicar. Actualment hi ha projectes per crear l’edició en castellà de la sèrie, ja que això permetrà fer arribar a més gent la meva feina.

Avui m’agradaria recordar-vos a tots vosaltres. Començant per els que vareu estar amb mi en els inicis de tot això, els que us heu anat afegint mica en mica a la moguda JiP! I sobretot a aquells que no m’han abandonat mai. A tots, MOLTISSIMES GRÀCIES, debò. Com ja sabeu, tan sols això ja és més del que m’esperava com a resposta al meu esforç. I espero que seguiu al costat de JiP! per molts anys més, ja que sense la vostra presència aquesta activitat no coneixeria la seva veritable finalitat.

Així que a partir d’avui, a seguir gaudint de la sèrie! Sense cap pretensió més.

GRÀCIES!

Joaquim Sicart Bertran


____________________________________________
Hace un año exactamente empezaba una nueva etapa en el mundo de los fotologs. Cuatro curiosos personajes salieron a la luz. Cuatro reflejos de nosotros mismos, que ante la sorpresa los fuimos conociendo poco a poco. Pero qué era aquello? Qué le había picado a Kim? Qué representaba todo aquello?

Bien pues, no tardamos demasiado en saberlo. Un gran deseo por reflejar la vida de los jóvenes de hoy día me inspiró para crearlo. Ni siquiera me acuerdo de cuando surgió la idea, sólo sé que quería dar a conocer unas historias. Un proyecto bien descabellado, cierto. Yo había empezado a escribir unos relatos, unas historias, que acabarían resultando una novela. Yo quería dar a conocer aquellas historias, pero no sabía ni como, ni cuando, ni dónde. Supongo que fue en aquel sueño, cuando lo vi claro. Supongo.

El día siguiente sabía que debía dibujar aquello. Y seguidamente se me ocurrió como transmitirlo a la gente. Mi fotolog! http://www.fotolog.com/kimdellorenss

Si sí. Puse manos a la obra para dar forma a aquella idea. Los primeros bocetos, las primeras viñetas. Fui a explicarlo a mis amigos, que en un principio se mostraban reticentes al tema, hasta el punto de decirme alguna vez que estaba loco! Yo sabía que no perdía nada por probar, y poco a poco los compañeros de instituto empezaron a pensar lo mismo, así que me ayudaron en lo que podían: Pensar nombres para los personajes, perfiles, tramas históricas... Esto me acabó de animar para tirar el proyecto adelante. Como mínimo ya sabía que tendría unos pocos lectores.

Cuando se estrenó hubo una buena expectación, y con la publicación de las primeras viñetas el público se iba animando a seguir Joves i Punt!

Hace un año no me esperaba llegar dónde he llegado, gracias a mucha gente, que ha seguido fiel al pie del cañón, y de otras que se han ido añadiendo a lo largo del tiempo. Es cierto que la elaboración de Joves i Punt es compleja y complicada, sobre todo si es una sola persona la que se hace cargo. Pero cada día se encuentran nuevos motivos para tirar adelante.

Muy rápidamente, después de estrenarse, se creó el Flog propio de la serie http://www.fotolog.com/jovesipunt y más tarde esta expansión culminaría en un espacio muy adecuado a las circunstancias, como es el Blog http://jovesipunt.blogspot.com/ . Se fueron añadiendo personajes a la novel•la, y las tramas se empezaban a complicar.
Actualmente hay proyectos para crear la edición en castellano de la serie, puesto que esto permitirá hacer llegar a demás gente mi trabajo.

Hoy me gustaría recordaros a todos vosotros. Empezando por los que estuvisteis conmigo en los inicios de todo esto, los que os habéis ido añadiendo poco a poco a la movida JiP! Y sobre todo a aquellos que no me han abandonado nunca. A todos, MUCHISIMAS GRACIAS, de verdad. Como ya sabéis, tan sólo esto ya es más de lo que me esperaba como respuesta a mi esfuerzo. Y espero que sigais junto a JiP! por muchos años más, puesto que sin vuestra presencia esta actividad no conocería su verdadera finalidad.

Así que a partir de hoy, a seguir disfrutando de la serie! Sin ninguna pretención más.

GRACIAS!

Joaquim Sicart Bertran

dimecres, 9 d’abril del 2008

vinyeta 27

Silenci. El temps s’havia quasi congelat. En Marçal no sabia on tocava. No estava preparat per sentir allò. No. Mai s’havia plantejat ni tan sols una possibilitat com aquella, era impossible. Estava desbordat de sentiments i emocions. Un formigueig li va recórrer tot el cos. Tot ell tremolava. Què era el que sentia? Ràbia? Dolor? Felicitat? Emoció? Tristesa?
Amor?....
Ni tan sols ell ho sabia. Una persona no està preparada per acollir tants sentiments alhora, almenys ell no. No donava crèdit al que li estava passant, al que estava sentint. Encara mirava al David, fixament, sense dir ni una paraula.

El David es començava a sentir malament. Ell sabia bé que en Marçal no estava preparat per saber allò, però ara ja era massa tard. El remordiment li va fer abaixar el cap, es va mig girar per apartar la mirada d’en Marçal i va sospirar.

En Marçal encara estava mirant-lo, amb la boca oberta, amb els ulls com taronges. Si el David l’hagués estat mirant, hauria vist que aquella tensa cara d’astorament es començava a relaxar lleugerament, la boca s’anava tancant, i els ulls aclucant, brillants però encara espantats i emocionats alhora.

Cap dels dos volia trencar aquell moment, per temor a empitjorar-lo. El temps s’havia quasi congelat, l’aire de l’habitació de cop es va fer mes dens, i la pàl·lida cara d’en Marçal va anar agafant un to vermellós.


Marçal: -Estic ben perdut doncs...

En David sabia que ara la seva amistat perillava. Tremolant

David: - Merda! Marçal, això no té perquè afectar la nostra amistat. Espero que em puguis arribar a perdonar, però era una cosa que necessitava dir-te... no aguantava més. Ets un tio genial, i t’admiro... esperava confiar en la nostra amistat... no t’has de preocupar per aquesta tonteria de res... a tu no t’afecta, no t’hauria d’afectar, vaja... es... tu ja saps...

Marçal: -Si, jo ja ho sé. [Semblava empipat quan es va aixecar del llit. El va adreçar perquè el mirés a ell.] I pots seguir confiant en la nostra amistat.

En David no el gosava mirar a la cara de la vergonya que tenia. En Marçal va fer un petit esbufec, i seguidament li va alçar la cara suaument.

Molt lentament:


Marçal: -Com has trigat tant en dir-m’ho? [I li va besar suaument els llavis.]

David: -Marçal! No ho facis! No vull que em compadeixis! Ja me les apanyaré. Estic bé! N’he tingut bastantes ja de decepcions a la vida, i no em vindrà d’una més. No has de fer això per mi!

Marçal:
-Però què dius? No ho faig per tu, ho faig per mi.

David: -Com?

Marçal:
-La veritat és que jo fa temps que et volia dir una cosa, i no m’he sentit mai amb prou forces com per fer-ho. Excepte ara...

Al David li rodava el cap.

David: -No t’entenc, què m’estàs dient?
Marçal: -El que t’estic dient... és... que el meu cor està ocupat.
David: -[Li va doldre que li digués allò, i forçant un somriure li va dir:] Ah si? Ah doncs enhorabona tio!
Marçal: -No m’entens... David, la veritat és que jo fa ANYS que... estic... enamorat de tu.

Trasbalsat, el David no es podia creure el que estava sentint.

David: -Però... però com? De mi? No... tu no ets... Marçal què vols dir?...

Marçal: -El que sents. La Joana va ser la primera persona en saber-ho. No pots arribar ni a imaginar-te el que em va costar assumir la meva orientació. El temps que he patit sota un fals “jo”. Em sentia com vivint una vida que no era la meva...
Heh... però què t’estic explicant? Si tu sabràs més que jo com es passa aquesta situació...
La veritat és que em torno a sentir amb les mateixes forçes ara com quan li vaig explicar a ella.
No hi ha res que em pugui vèncer. Ara no. I més quan m’has dit això. David, porto molt de temps enamorat de tu.
Cert que sabia de segur que tu eres gai. El problema sempre l’he tingut jo. No sabia què fer! Jo coneixia els meus veritables sentiments, però mai els vaig poder deixar sortir de dins meu, per por... Em veia en un món massa hostil, i m’arriscava molt en expressar el que jo volia, el que jo era, el que sóc... Vaig trobar la meva primera oportunitat en la Joana, amiga de tota la vida. Quants cops ens havíem barallat tu i jo de petits eh? Però ella sempre estava allà, posant pau...

Els dos van somriure alhora, recordant la tendra infantesa.

La Joana és com una germana per mi. Ella sempre, sempre ha confiat en mi, i jo en ella, i per això mateix li vaig explicar tot. Ella es la que des d’aleshores m’ha recolzat més que ningú, mai m’ha donat l’esquena, i sempre m’ha fet costat, en les bones i en les males. Si sapiguèssis com m’ha arribat a ajudar. No sé si li podré agrair mai les converses que hem tingut, la seva atenció i ajut moral que dia a dia em brinda...

El David encara es trobava en estat de shock, ben bé era com viure un somni, una fantasia que sabia que mai es podria realitzar. Però ara era real, i estava passant. Quina emoció! El cor li anava a tot drap. Els ulls li brillaven d’una manera especial, com mai abans ho havien fet. Adorava en Marçal i cada paraula que sentia dels seus llavis. Les assaboria al màxim, dins seu, repetint-se-les mentalment. Tancant els ulls, sense poder evitar que una llàgrima li corrés cara avall.

David: -Això vol dir que... jo... que tu...
Marçal: -Això vol dir que és fantàstic!

En Marçal, encara incrèdul, va abraçar al també incrèdul David

Marçal: -“Una tonteria de res” diu... si sabessis el que he arribat a patir per tu...
David: -I jo per tu què et penses, tontet?...

Es van mirar somrient, el David amb satisfacció, i el Marçal orgullós.

Marçal: -Déu meu... com t’estimo!

David: -No diguis res més. [I el va besar apassionadament.]

[Continuarà...]

divendres, 4 d’abril del 2008

1 (d'un any!) / 1 (de un año!)


Sisi, per qui no ho hagés pillat ahir, ehem... (bastants, pq ningu en va fer cap comentari al respecte ¬¬)

DONCS SI, AQUEST MES, JOVES I PUNT! CUMPLEIX 1 ANY DE VIDA!

Es va fer la presentació dels personatges a mitjans d'abril del 2007 a http://www.fotolog.com/kimdellorenss
La idea semblava impossible quan va començar a desenvolupar-se, però aquí estem, al cap d'un any i la série segueix en vida, igual o millor!
Molta gent va recolzar la proposta en els seus inicis, alguns han anat desapareixent pel camí, però d'altres segueixen al peu del canó. I de mica en mica anem augmentant els lectors, clar que si!

Mai és tard per afegir-se a la sèrie, només cal tirar un any enrere i llegir-se les 25 vinyetes que s'han fet. Ho podeu fer còmodament a http://www.jovesipunt.blogspot.com/


Hi han projectes per aquest mes. Estigueu atents i atentes!
No us despisteu cap dia!!

La Redacció
_________________________________________

1 AÑO DE JOVES I PUNT! ABRIL 2008

Sisi, por quien no lo hubiese pillado ayer, ehem... (bastantes, pq nadie hizo ningún comentario al respeto ¬¬)

PUES SI, ESTE MES, JÓVENES Y PUNTO! CUMPLE 1 AÑO DE VIDA!

Se hizo la presentación de los personajes a mediados de abril del 2007 en http://www.fotolog.com/kimdellorenss
La idea parecía imposible cuando empezó a desarrollarse, pero aquí estamos, al cabo de un año y la série sigue en vida, igual o mejor!
Mucha gente apoyó la propuesta en sus inicios, algunos han ido desapareciendo por el camino, pero otros siguen al pie del cañón. Y poco a poco vamos aumentando los lectores, claro que sí!

Nunca es tarde por añadirse a la serie, sólo hace falta tirar un año atrás y leerse las 25 viñetas que se han hecho. Lo podéis hacer cómodamente en http://www.jovesipunt.blogspot.com/

(Proximamente la edición en Castellano)

Hay proyectos para este mes. Estad atentos y atentas! No os despistéis ni un día!!

La Redacción

dijous, 3 d’abril del 2008

1