Vinyeta 8

A la seva habitació, la Laia i la Joana es van quedar soles, una estirada a la llitera i l’altre asseguda:

LAIA: -Quina nit ens espera mare meva!
JOANA: -Ja veus! No són ni la una i ja no sé on cony està tothom! I la Berta? Si no ha de dormir aquí m’instal·lo jo al seu llit eh!
LAIA: -Doncs ara que ho dius, ma semblat veure-la tombant per l’habitació d’en Marçal, però d’això ja en fa una bona estona.
JOANA: -Ostres ara que hi penso, a l’habitació d’en Marçal hi ha el Gerard oi?
LAIA: -Si!
JOANA: -Ei doncs nose, però des que el Mateo li va fer allò, trobo que ha trobat bon recolzament en el Gerard no?
LAIA: -Mira, prefereixo deu mil vegades que quan el cabró del Mateo li va fotre les banyes ella trobés al Gerard, que no pas que li toqués passar l’agonia sola. Amb lo sensible que és amb aquestos temes, la Berta hauria passat una molt mala època, sobretot després de tants anys de relació, i el fet de que una persona com el Gerard li fes costat en els moments durs l’ha ajudat a tirar endavant.
JOANA: -Ala tia! No vols dir que exageres una mica?
LAIA: -Exagerar? Sabies que va estar a punt de no fer la Sele la Berta? Li va tocar de ple! El brut aquell! La va fer massa grossa!
JOANA: -Què em dius!
LAIA: -I s’estava replantejant lo del viatge, perquè tenia l’humor pels terres!
JOANA: -Ostres que fort no?
LAIA: -Mira, jo penso que cadascú és lliure de triar què fa amb la seva vida, mentres no perjudiqui a ningú, i qui sap, si amb el temps, la Berta i el Gerard arribessin a ser...
JOANA: -Novios?
LAIA: -Bé, no ho sé! Jo no he dit tal cosa, que consti, però trobo que farien molt bona parella, i ells dos sempre han estat molt bé junts! Es coneixen de sempre! I és evident que entre ells dos existeix una innegable química! L’important és que estiguin bé ells. I que si mai arriben a res, que sobretot s’estimin...
JOANA: -Fua que guai!




La nit començava a defallir, les hores avançaven, entre els alts arbres que es veien a l’horitzó una desapercebuda línia de llum començava a elevar-se. Tothom ja dormia, o gairebé. Eren vora les sis. El tren avançava incansable direcció al sol ixent. Una llum daurada va impregnar aquell paratge emboirat, el gran cercle s’alçava imponent cap al cel, i els primers raigs es van filtrar per les finestres de les cabines. A la poca estona ja se sentiren lleus enrenous en les habitacions.

A quarts de nou la curiositat havia deixat pas a l’impaciència, tothom estava a punt de baixar d’aquell tren, i altre cop es freqüentaren les corredisses pels passadissos, anades als lavabos i barreges estranyes de perfums i colònies impregnaren l’atmosfera d’aquell vagó. Per la finestra es començaven a avistar els primers edificis...

Vinyeta 7

Fa dos dies es va acabar la Sele, i tot Segon de Batxillerat s’està reunint a l’institut per marxar de viatge de fi de curs. Alguns porten setmanes, mesos, esperant aquest gloriós dia, a d’altres no els motiva tant, però també se’n moren de ganes. No tots s’han vist les darreres setmanes, hi ha qui ha anat a Selectivitat, hi ha qui ha fet les Proves per Cicles Superiors, i ara és l’hora de retrobaments post-estudis, de passar-s’ho de puta mare, arraconar tots els maldecaps i disfrutar del que promet ser el viatge més inoblidable de les seves vides amb la gent que han compartit experiència durant dos anys, o més.

Van arribant tots de mica en mica, i un cop assegurada la presència de tothom, posen rumb a Barcelona, directes cap a l’Estació de França. Tothom està esbarat, i és normal. Per molts aquest viatge deixarà empremta, tot i que encara no s’ho ensumin massa. Després dels tràmits corresponents, a les nou del vespre embarquen al TALGO, on cadascú corre per no quedar-se sense lloc a l’habitació d’aquell company o companya que ja havia planejat la situació: 4 persones per cabina, pocs però bons.

La nit es feu llarga, sobretot perquè la impaciència es va apoderar d’aquell tren. Corredisses pels vagons, infiltracions a les habitacions, enrenou als passadissos, música, fum, alcohol i batibull general. La festa ja va començar molt d’hora, només a Portbou hi va haver temps de sortir una mica a prendre l’aire. Després, cap dins altre cop.

PRESENTACIÓ II

Per fi, avui comença la 2ª temporada de Joves i Punt! Sé que heu hagut d’esperar. Ho sentim molt, però avui aquesta angoixant espera s’acaba! Ueueueue!!! (XD)

Serenem-nos. Aquesta nova etapa em fa molta il·lusió. Es podria dir que m’ha costat lo seu arribar-hi! Esforços, angoixes, patiment, estrès, exàmens finals, selectivitat... Vosaltres, lectors, sereu qui jutjarà. Vosaltres direu si aquesta nova etapa de la sèrie val o no la pena.

El simple fet de que entreu aquí i us digneu a llegir-vos el que sempre hi ha escrit ni que sigui per sobre, i observar les imatges ja és més de la mostra d’afecte que esperaria rebre!

Així que sense enrotllar-me més, us presento uns nous fitxatges. Personatges nous aquí. Però no pas a la vida del Gerard, la Berta, la Laia o en Marçal. Potser algú s’esperava aquesta ampliació de la plantilla (només a qui li vaig dir) potser d’altres no. Sigui com sigui, us presento la resta de companys d’institut dels nostres protagonistes. Ella són en David, la Mireia, la Joana i en Xavi, i aquests són els seus perfils:



DAVID:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Marró Moreno

ULLS: Blaus

ESTIL: S’arregla, ni poc ni massa. Tendeix a la moda del moment, però ni massa exagerat ni massa desapercebut. És molt presumit i a vegades, exagera aquest aspecte, que el PODRIA col·locar perfectament dins l’estil de metrosexual.

PERFIL: Estudiant. Solter i sense compromís i amb un factor peculiar: és Gai. Viu la vida i viu el moment, sense parar-se a pensar massa: actua per impulsos. Extrovertit i amb aires de poeta, li va la literatura, passejar amb els amics, la musica chillout i ambient, i una petita vena bohèmia de vegades li fa escriure textos ben macos. Se sent orgullós de qui ha arribat a ser, i en cap moment la seva homosexualitat li causa cap pudor: no té cap problema per expressar-ho públicament.


MIREIA:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Castany fosc
ULLS: Marrons

ESTIL: Sempre íntimament lligat amb la seva major afició: l’esport. Podríem dir que va informal, però molt ben vestida, esportivament parlant, amb roba còmode i disposada a suar-la si per alguna casualitat de la vida li pica anar a córrer en qualsevol moment del dia.

PERFIL: Estudiant. Soltera. Fa natació i en els moments lliures surt a córrer per alguns dels camps que envolten el seu poble. És molt, molt dinàmica. Li agrada molt la canalla, i de cara el seu futur, li agradaria fer alguna cosa relacionada amb això. És divertida, simpàtica i sincera, per això sempre diu el que pensa. Escolta de tot, des de Pop, passant pel Rock, fins arribar a les més sonades cançons de l’estiu. Qualsevol música és bona per córrer.


JOANA:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Rossa

ULLS: Verds

ESTIL: S’arregla i bastant. Sempre va amb algun modelet de Mango, o Zara... Té un puntet “chic” però es manté ferma darrere la linía que dona pas a l’a massiva exageració, conservant encara la seva dignitat. Hi ha estils i estils!
PERFIL: Estudiant. Soltereta i de fa poc. És mol bona mossa, diguem que té un bon cor, que a vegades li costa mostrar. És la típica noia que si li caus bé, guai, si no, mala sort. Manté algunes distàncies amb certa gent, però les escurça amb els que són els seus millors amics. Li encanta anar de marxa, però últimament la cosa comença a perdre la gràcia, ja que li ha tocat (per treure’s el carnet) fer de taxista de 4 pendons cada nit, i això vol dir, no beure, cosa que li produeix un gran dolor (al cor). xD


XAVI:::::::::

EDAT: 18 anys

CABELL: Marró rojenc

ULLS: Marrons

ESTIL: Es posa el que troba. Normalment samarretes estampades o amb missatge i texans. Bàsicament aquest és el seu conjunt. Li flipa anar de compres al mercat i allunyar-se com més millor de les botigues de roba prefabricades en sèrie de la gran ciutat.

PERFIL: Estudiant i solter. No és massa bo en els estudis, però té una força de voluntat increïble! No ha tingut mai parella. Sempre s’ha refugiat en l’afició dels videojocs, que li han fet perdre més d’una oportunitat. És una mica miqueta friki. Li agrada llegir Manga,, la música Ska, heavy... És un paio legal, cuida i conserva moltíssim les seves amistats i creu bastant amb lo que són els fenòmens paranormals.



AGRAÏMENTS::::

A la Raquel, al Carlos, al Micael i a la Consol. A l’Eloi, a l’Iris, a l’Eugeni, a la Maria i a la Glòria.
No sé si em deixo algú, però tots aquests segur que no. Ells van estar presents en el naixement dels nous personatges, i d’una manera o d’altre, van ajudar en el part, aportant les seves opinions, consells, suggerències i propostes.
Això és el que fa que una cosa com aquesta sèrie, un compromís envers el públic, passi de ser un projecte a ser una realitat impulsada per moltes i moltes esperances de futur!

Gràcies a tots!

2ª Temporada

Vinyeta 6

En Gerard, ara molt millor moralment va abraçar la Berta i li va fer un petó d’agraïment a la galta. En Marçal, rient, estava sortint de l’aigua, seguit de la Laia:

MARÇAL: -Au va parelleta! Que hem de començar a plegar veles! No veieu quina hora és?

LAIA: -Escolta xato, això diga-ho per tu, que jo ja fa estona que volia marxar, però tu vinga a retenir-me a l’aigua! Què em volies fer cotxinot?

BERTA: -Com que “parelleta”?

MARÇAL (rient descaradament): –Res dona, res! No m’ho tinguis en compte! (mentre agafava la tovallola) Dones... de tot en feu una muntanya!

LAIA (dels nervis): -Mira Marçal, mira Marçal! No m’escalfis més que te n’engego una eh!

MARÇAL: -Bueno, què? Anem tirant o què?

GERARD: -Quines presses tio! Ni t’has assecat! (enfotent-se’n) i això és dolent per la tapisseria del cotxe!

En Marçal va retenir una de les seves sarcàstiques rabietes, que haguera pogut desembocar en una aferrissada discussió per comprovar qui posseïa millor domini verbal, entre embarbussaments i dobles sentits. Al final només va deixar anar:

-Nosaltres anem passant doncs! No trigueu! (i li va fer un gest a la Laia perquè el seguís cap al cotxe)

LAIA: -Escolta! Que no soc cap gos jo eh!

MARÇAL: -Sssht! Calla! Que no sentiré què es diuen!

LAIA: -Ui si! Això això! Què creus que es deien mentres ens banyàvem? Uiuiui!!! Que em sembla ensumar que aquí hi ha marro!! (i va deixar anar aquell riure tant escandalós).

-Mira, sé el mateix que tu. No se què hi ha hagut ni què hi haurà, i ja sabem prou bé que la Berta és així, o sigui que tant jo com tu ens callem d’acord?

-Molt bé, molt bé! Peró no sé pas perquè ho dius això!

-Ejem, ejem! Que et conec de tota la vida, Laia! I ets la més “maruja” de totes les “marujes”.

-Oh! Seràs...!

GERARD: -Què?! Condueixo jo?

(s'acostaven al cotxe)

BERTA: -Que passa res?

MARÇAL: -NO! Jeje! I ara! ^^

La colla se’n van tornar cap al poble, i allà es van acomiadar, fins dilluns. Els esperava una dura setmana d'estudis per culpa de la Selectivitat, peró molt aviat, el malsón s'acabarà...

[FI PRIMERA TEMPORADA]

Vinyeta 5

En Gerard ja no sabia on tocava. Com podia ser que una sola persona, simplement amb una xerradeta pogués haver esbargit tots els mals rotllos que el tenien turmentat?



-Peró Berta, jo no sé com et podria agrair mai tot això que estàs fent per mi!

-Que no ho fan això els amics?

-Si... suposo... vaja que... moltes gràcies Berta!

-Gracies de res! Home! I a viure la vida coi! Que son dos dies! I ja son les 8!

-Si... suposo que... . . . . . . . . si...

Una suau brisa es va alçar del terra per anar a parar al mar, abraçant-los en el buit mentre una agradable esgarrifança els hi va recórrer l’esquena de dalt a baix...

Vinyeta 4

BERTA: -I suposo que te’n recordaràs que en Marçal va buscar-se una feineta de mitja jornada per poder-se pagar les despeses del carnet?

GERARD: -Si. Però lo que li va costar!

-Mira, venint cap aquí, la Laia m’ha comentat que son tiet busca un ajudant per la llibreria, ja que la dependenta ha demanat la baixa per maternitat. Què et semblaria? Després li podem comentar!

-Osti, doncs la veritat, m’aniria de conya, però jo estudio... i només podria treballar les tardes...

-Segur que tot i així, t’estarà molt agraït! (i va xiuxiuejar) –i m’ha dit que paga bastant bé!

Ara semblava que els ànims d’en Gerard comencessin a elevar-se del terra...

BERTA: -I saps què passarà si comences a guanyar calerons? Doncs que ja no hauràs de dependre tant dels teus pares! I què coi! Si el mes que ve ja en faràs 18! N’estic segura que a partir de llavors, les coses aniran d’una altra manera!

GERARD: -Ui, però tu ho veus molt fàcil!

-Creu-me, el que et dic és ben cert! Mira el Mateo! Ningú ho diria fa uns quants anys, quan tenia la teva edat, que podria aixecar cap! I mite’l ara! Bé que es guanya la vida!

-Si, però ell et té a tu, i tu a ell, i entre els dos us complementeu força bé. Allà on no arriba l’un, hi intenta arribar l’altre. Suposo que és el que tenen les parelles no?

De sobte, la Berta es va quedar cohibida. En Gerard es va estranyar, però això no el va fer aturar per seguir parlant de la parella, quan de sobte, ella el va tallar:

-Així doncs, quan vols que quedem per fer repàs d’Anglès?

-Què? Però com? Jo no podria...

La Berta que s’aixeca, l’estira d’un braç i el fa incorporar també:

-Bajanades! Dilluns mateix comencem les classes!

Vinyeta 3

Semblava ser que només se n’havia adonat la Berta:

-Gerard!! Va! Que no vens a mullar-te? Gerard?

En veure la figura absent d’en Gerard, la Berta se n’hi va, cull el fulard de terra i se’l lliga a la cintura.

-Gerard, estàs bé?

Ell, sense aixecar la vista de terra va respondre amb un lleu murmuri. Ella segueix:

-Escolta, si hi ha res que et preocupi m’ho pots explicar eh! Ja saps que sóc discreta com una tomba!

En Gerard, a la fi, diguè alguna cosa:

-No, si no és per aixó... si fos tan fàcil...

-Va, que a mi m’agraderia que m’ho expliquèssis! N’estic segura que hi podriem trobar alguna solució! Va, diguem, per què estàs tan rallat?

-Ai Berta, és que és per tot!

-Tot?

-Estic passant una mala època... em deprimeixo per qualsevol cosa, i a més, estic malament en mi mateix... les pràctiques pel carnet de cotxe em van molt malament, em trobo amb moltes despeses, a casa no m’entenen, mon pare passa de tot i l’institut em va fatal, no m’aclareixo amb el collons d’anglès! Pff... nose, pero em sento com una peça de puzzle que no encaixa enlloc i que han retirat per qui sap, perdre’m en l’oblit...

-Ai! Què em dius? No m’ho pensava pas que et trobessis en aquest plan! Perquè no havies comentat res abans? Que no saps que ens tens a nosaltres aquí? I ja saps que com a mínim pots comptar amb mi home! Jo que sempre intento trobar solucions per tot!

-Si, però és que lo meu ja no en té, de solució...

-Pobre de tu que et torni a sentir dir això! Tot menys la mort en té de solució en aquesta vida! Malament si no fos així! Escolta, per què el vas suspendre l’últim examen de pràctiques?

-Per no veure un Stop...

-Només per això? Que dolents... Però si només es per això tu tranquil! Segur que ara deus anar amb peus de plom a la hora d’acostar-te a una intersecció!

-Doncs, la veritat, és que si.

-Veus? Segur que a la propera aixo ho tens superadissim, a més, condueixes super bé! Que l’altre dia et vaig veure eh pillín!

Va semblar com si es dibuixés un sinuós somriure als llavis d’en Gerard...

Vinyeta 2

Per fi! La platja! En Marçal treu la penya del cotxe com si fossin animals, el tanca i se’n va pitant cap a la sorra, sense esperar a arribari, es comença a treure roba.

-YEEEEEHAAAAA!!!!

La Laia, el vol intentar seguir, peró és massa ràpid. N’hi deix anar unes de ben fresques i llestos!

-TRANQUIL EH, MARÇAL! TRANQUIL ! QUE EL MAR NO ES MOURÀ DE LLOC! Bé, potser si et veu a tu arribar si que fuig!

En Mik ventila el seu platet i en un tres i no res ja ha avançat al Marçal. La Berta es treu les ulleres mentre admira el paisatge i amb molta cura, es descalça i inicia una dolorosa i ardent travesía fins arribar a la sorra humida.

-PER FAVOR EH! Una mica de seny! I no correu tan que aquesta sorra m’està matant en serio! Ai, quina calor eh! De veritat!

El Gerard... bé, en Gerard sembla que no estigui aquí. En tot el matí no ha dit ni MU, resta aturat, distant... sembla ser que no s’ho estigui passant massa bé...

Vinyeta 1

Aprofitant que és dissabte, els nostres joves han quedat al Bosc, a les afores del poble, per anar a la platja. El temps acompanya, i en Marçal, sempre puntual, no està disposat a esperar aquella colla de ganduls gaire estona més, i menys si és ell qui els ha de transportar amb el seu recent estrenat cotxe, després d'una llarga temporada de pràctiques.

La Berta i la Laia s'encanten mentres xerren i tafanejen sobre tot el que les envolta, i en Gerard apareix rere la pujada amb l'skate i amb en Mik per sobre.

A la fi, emprenen la marxa cap a la costa, i la càlida brisa que entra per les finestres els acaricia els cabells com si els acaronés. Al fons: el mar!

PERFILS de la Primera Temporada

GERARD:::::::::

EDAT: 17 anys
CABELL: Ros
ULLS: Blaus
ESTIL: Buscant un lloc on encaixar tan física com espiritualment, està tirant cap a l’estil “Emo”, sense exageracions.
PERFIL: És estudiant. Solter i sense compromís. És un paio simpàtic en el fons... però li costa molt expressar-ho exteriorment. Potser és per això que la gent el mira una miqueta malament, i això li fa pensar que no encaixa gaire en la societat. Això si, te una colla que se l’estima moltíssim! Li agrada l’Skate, la musica Hardcore, Screamo i també tocar la guitarra, entre d’altres aficions.

LAIA:::::::::

EDAT: 18 anys
CABELL: Castany
ULLS: Marrons
ESTIL: És estudiant. També soltera. Definiríem la LAIA amb una sola paraula: Bohèmia.
PERFIL: És la mes cachonda del grup, alhora que la més somiadora. Amb les idees clares i ben decidida, li agrada escoltar rumbetes catalanes per animar l’ambient. Tot i que no li diria que no a alguna àrea de Mozart. Li agrada pintar i cantar, és creadora i imaginativa, i un petit defecte que té és que sempre, SEMPRE diu el que pensa!

MARÇAL:::::::::

EDAT: 18 anys
CABELL: Marró/Castany
ULLS: Marro/verd
ESTIL: No té parella. Independent, amb aires rastafari (pel manyoc de rastes que duu darere) i molt descuidat.
PERFIL: Estudia i treballa. El tío es un ligón de mena, però es veu que cap parella li fa prou pes. És un rockero descontrolat, li va sobretot el rock català, tot i que pensa que està perdent facultats. Té una mentalitat força madura i oberta, tot i que als altres els hi costa accepta-ho. La seva aparença no el jutja massa bé, amaga alguna cosa que no el fa estar tranquil. Li agrada pensar que en algun lloc, no molt lluny, podrà trobar lo que ompli el buit de la seva vida.

BERTA:::::::::

EDAT: 17 anys
CABELL: Marró fosc
ULLS: Blau clars
ESTIL: Estudia. Té xicot. La podríem definir com a una barreja de “pija light” i “fashionvictim light”
PERFIL: Dins el seu món ple de Kalvins Cleins, Christians Diors i cosmètics de París, la BERTA es una noia entranyable. Li agrada escoltar Techno i Dance. Molt sentimental i dolça, és molt amiga dels seus amics. Sempre té consells per tot, i mai li falta un somriure als llavis. Però tal i com li és molt fàcil riure també li és molt fàcil de plorar. Tota ella és un combinat de sentiments, que si no s’associen bé, poden fer trontollar els pilars de la seva vida.

MIK:::::::::

EDAT: ?
CABELL: ?
ULLS: Contràriament als dels humans, ell té la còrnia negre i la nineta blanca, titulats per una única cella.
ESTIL: Indefinit
PERFIL: El poc que sabem d’ell és que prové d’un planeta anomenat MIRKORIUS. Té la peculiaritat que pot canviar de forma física cada dos per tres. Va ser apadrinat com la mascota del grup després que en GERARD el trobés en un bosc.