Vinyeta 17

Finalment li diria. Però quan?

En Marçal va entrar a la seva habitació per meditar bé l’estratègia: Li anava a dir ara mateix, o era millor esperar a que tots acabessin de sopar? L’esperava a fora el passadís per atacar tan bon punt es trobessin? Quin embolic de pensaments dins el seu cap!

Tancava els ulls ben fort i els tornava a obrir, esperant trobar una resposta, filtrada entre la llum rosada que desprenia la làmpada de lava.Els obria i els tornava a tancar...

Els obria...

I els tornava...

...a tancar...

Vinyeta 16

La Joana es va quedar sola a la terrassa, va apagar el cigarret al terra i es va recolzar a la barana...

JOANA: -Et trobaré tan a faltar...