Vinyeta 18

Un dia nou comença. Surt el Sol a París. A les habitacions ja se sent enrenou per veure qui es dutxa primer. Cap a primera hora es troben tots els joves al vestíbul de l’hotel després d’haber esmorzat, (ben d’hora per cert) i es comencen a sentir els primers comentaris envers la magnífica nit passada en aquells llits tan còmodes.

Hi han moltes coses programades, i els tutors que els acompanyen semblen tenir pressa.
Es dóna un últim toc de crida a tothom i el grup marxa cap a l’estació de metro que els conduirà fins al cor de la ciutat. Olors estranyes, pudors estranyes, sons estranys, sorolls, sotracs... el metro és tot un altre món, aïllat del bullici de la gran ciutat però alhora immergit dins la seva essència.

Un cop baixats a Auber, la situació era la següent: Qui volgués anar al Louvre que seguís els professors, qui l’art no el cridés gaire podia “inspeccionar” la zona sempre i quant no sortís del recinte exterior del museu. Van ser ben pocs els que van triar aquesta última opció. Havien sentit massa a parlar d’aquell museu i del que es trobava en el seu interior com per deixar-se perdre aquella oportunitat.