vinyeta 9

París... L’eterna París! La ciutat de l’amor i dels bohemis per exelència apareixia davant seu amb una lluentor impecable. El tren va començar a fer els primers sotracs que indicaven el canvi a la via per estacionar. A les nou tothom va començar a trepitjar terra francès. Guiats pels professors, els joves van deixar enrere la “Gare du Nord” i agafaren un bus que els conduí a l’hotel. Allà van descarregar l’equipatge i després de reorganitzar-se, van tenir temps lliure per instal·lar-se i arreglar-se una mica.

Només rebre la clau, en aquest hotel a base de targetes electròniques individuals (una per persona) en Marçal es dirigí de pet a l’habitació per triar la millor situació del que seria el seu llit i dutxar-se el primer.

El Gerard, va passar d’intentar evitar-ho. Estava massa adormit per fer esforços inútils. Va entrar i es va estirar al primer llit que va trobar.
Al cap de poc va arribar-hi en David. Així es completava el pla d’ocupació de la seva habitació, tal i com tots els demés companys havien dut a terme en el seu cas, perquè ningú es trobés penjat i hagués de dormir... qui sap... amb algun professor. Ben fotut.

[CONTINUARÀ...]