Vinyeta 25

A l’hotel cadascú havia anat a l’habitació a arreglar-se una mica pel sopar i la consegüent festa que tocava fer a les habitacions.
El Gerard va anar a l’habitació de la Berta, i d’allí cap al menjador. Els altres al cap de poc també es dirigien al menjador intermitentment.
Mentre s’escudellaven del bufet lliure, els professors valoraven el dia i feien un repàs general del que tocava fer demà: ben poca cosa.

El David sortia del lavabo de l’habitació i es disposava a anar a sopar. Al final, i després d’un gran esforç per part seva es va dignar:

David: -Vens?

En Marçal va fer com si no ho hagués sentit, va agafar-se el necesser i una tovallola i mentre entrava al lavabo va dir fredament:

Marçal: -Me’n vaig a dutxar.
David: -Molt bé. [Va respondre amb la mateixa fredor, i va tancar la porta rere seu.]

Ara la Joana també sortia de la seva habitació, i com que la d’en Marçal i els altres li venia de pas, va decidir trucar per veure si hi havia algú per no anar sola cap al menjador.

Joana: -Hola?

Res

Joana: -Nois! Hi ha algú?

Res

Joana: -Bé doncs, cap a sopar! Ja me’ls trobaré allà.

Fins i tot amb els ulls tancats es podia percebre el moviment accelerat de les seves ninetes. El fumeig de l’aigua i el cos calent va entelar el mirall. De tant en tant apretava les celles fent una lleugera ganyota amb la boca. Al cap d’una estona llarga, en Marçal es va aixecar de la banyera (que semblava una piscina plena d’escuma fins dalt de tot) i trontollant es va dirigir cap al llit.
Es va quedar adormit amb tan sols uns boxers foscos que li arribaven gairebé als genolls.

Al cap d’una estona va arribar algú davant la porta de l’habitació. Va passar un parell de vegades la targeta pel pany electrònic, però la porta no s’obria. Es va fixar que hi havia llum dins i va parar l’orella a la porta per escoltar qualsevol soroll. Res. Va tornar a passar la targeta i aquest cop es va encendre el llumet verd.

Va entrar.

Va veure el Marçal allà estirat i va tancar la porta sense fer soroll.

Dormia.

Va apagar el llum general de l’habitació i va encendre el de la tauleta de nit.

Se li va apropar fins al punt de percebre la seva respiració prop de la seva boca...

[Continuarà...]