Vinyeta 21

[La colla va començar a baixar del tren i van emprendre un camí que es perdia rere un turó verd. La sorpresa va ser majúscula quan van arribar al capdamunt del monticle: un meravellós jardí s’estenia davant seu fins la llunyania, un paradís de colors ho envoltava tot. El grup va quedar bocabadat davant aquella imatge. Filigranes fetes amb els arbustos i les flors tapissaven aquells paratges, com si d’una catifa exòtica es tractés. Centenars de glorietes s’amagaven rere xiprers o salzes vora un llac artificial, desenes d’escultures decoraven les fonts que plagaven cada racó d’aquell immens jardí i un Sol de tarda impregnava l’ambient amb una càlida llum que ho pintava tot d’un color bellissim. I al fons, lluint amb les seves parets clares...]

Xavi: Versalles? Ens han portat a Versalles?
Laia: Uauu!!! Però què passa Xavi? No t’agrada?
Xavi: Joder no se... m’esperava una altra cosa...
Laia: Va calla i gaudeix de l’espectacle! Qui sap quan hi tornaràs aquí! No és preciós? Mira, el palau allà al fons!
Raimon: Bé nois, aquí us deixem i aquí ens retrobem a les 8 de la tarda d’acord? El palau té una part oberta al públic i us recomano que no us perdeu la visita! Realment val la pena! No us desorienteu per aquests laberints eh!
Lluïsa: Qui no estigui aquí per agafar el tren de les 8:02 el deixem aquí eh!
Berta: Maleïda Lluïsa... sempre trencant l’encant!
David: Au vinga anem gent! Tinc ganes de veure el palau d’aprop!

Marçal, que no vens?

Marçal: Eh? Jo? Ah, si... Si que vinc... Si!

[Continuarà...]