Vinyeta 3

Semblava ser que només se n’havia adonat la Berta:

-Gerard!! Va! Que no vens a mullar-te? Gerard?

En veure la figura absent d’en Gerard, la Berta se n’hi va, cull el fulard de terra i se’l lliga a la cintura.

-Gerard, estàs bé?

Ell, sense aixecar la vista de terra va respondre amb un lleu murmuri. Ella segueix:

-Escolta, si hi ha res que et preocupi m’ho pots explicar eh! Ja saps que sóc discreta com una tomba!

En Gerard, a la fi, diguè alguna cosa:

-No, si no és per aixó... si fos tan fàcil...

-Va, que a mi m’agraderia que m’ho expliquèssis! N’estic segura que hi podriem trobar alguna solució! Va, diguem, per què estàs tan rallat?

-Ai Berta, és que és per tot!

-Tot?

-Estic passant una mala època... em deprimeixo per qualsevol cosa, i a més, estic malament en mi mateix... les pràctiques pel carnet de cotxe em van molt malament, em trobo amb moltes despeses, a casa no m’entenen, mon pare passa de tot i l’institut em va fatal, no m’aclareixo amb el collons d’anglès! Pff... nose, pero em sento com una peça de puzzle que no encaixa enlloc i que han retirat per qui sap, perdre’m en l’oblit...

-Ai! Què em dius? No m’ho pensava pas que et trobessis en aquest plan! Perquè no havies comentat res abans? Que no saps que ens tens a nosaltres aquí? I ja saps que com a mínim pots comptar amb mi home! Jo que sempre intento trobar solucions per tot!

-Si, però és que lo meu ja no en té, de solució...

-Pobre de tu que et torni a sentir dir això! Tot menys la mort en té de solució en aquesta vida! Malament si no fos així! Escolta, per què el vas suspendre l’últim examen de pràctiques?

-Per no veure un Stop...

-Només per això? Que dolents... Però si només es per això tu tranquil! Segur que ara deus anar amb peus de plom a la hora d’acostar-te a una intersecció!

-Doncs, la veritat, és que si.

-Veus? Segur que a la propera aixo ho tens superadissim, a més, condueixes super bé! Que l’altre dia et vaig veure eh pillín!

Va semblar com si es dibuixés un sinuós somriure als llavis d’en Gerard...