Vinyeta 5

En Gerard ja no sabia on tocava. Com podia ser que una sola persona, simplement amb una xerradeta pogués haver esbargit tots els mals rotllos que el tenien turmentat?



-Peró Berta, jo no sé com et podria agrair mai tot això que estàs fent per mi!

-Que no ho fan això els amics?

-Si... suposo... vaja que... moltes gràcies Berta!

-Gracies de res! Home! I a viure la vida coi! Que son dos dies! I ja son les 8!

-Si... suposo que... . . . . . . . . si...

Una suau brisa es va alçar del terra per anar a parar al mar, abraçant-los en el buit mentre una agradable esgarrifança els hi va recórrer l’esquena de dalt a baix...