Vinyeta 7

Fa dos dies es va acabar la Sele, i tot Segon de Batxillerat s’està reunint a l’institut per marxar de viatge de fi de curs. Alguns porten setmanes, mesos, esperant aquest gloriós dia, a d’altres no els motiva tant, però també se’n moren de ganes. No tots s’han vist les darreres setmanes, hi ha qui ha anat a Selectivitat, hi ha qui ha fet les Proves per Cicles Superiors, i ara és l’hora de retrobaments post-estudis, de passar-s’ho de puta mare, arraconar tots els maldecaps i disfrutar del que promet ser el viatge més inoblidable de les seves vides amb la gent que han compartit experiència durant dos anys, o més.

Van arribant tots de mica en mica, i un cop assegurada la presència de tothom, posen rumb a Barcelona, directes cap a l’Estació de França. Tothom està esbarat, i és normal. Per molts aquest viatge deixarà empremta, tot i que encara no s’ho ensumin massa. Després dels tràmits corresponents, a les nou del vespre embarquen al TALGO, on cadascú corre per no quedar-se sense lloc a l’habitació d’aquell company o companya que ja havia planejat la situació: 4 persones per cabina, pocs però bons.

La nit es feu llarga, sobretot perquè la impaciència es va apoderar d’aquell tren. Corredisses pels vagons, infiltracions a les habitacions, enrenou als passadissos, música, fum, alcohol i batibull general. La festa ja va començar molt d’hora, només a Portbou hi va haver temps de sortir una mica a prendre l’aire. Després, cap dins altre cop.