Vinyeta 4

BERTA: -I suposo que te’n recordaràs que en Marçal va buscar-se una feineta de mitja jornada per poder-se pagar les despeses del carnet?

GERARD: -Si. Però lo que li va costar!

-Mira, venint cap aquí, la Laia m’ha comentat que son tiet busca un ajudant per la llibreria, ja que la dependenta ha demanat la baixa per maternitat. Què et semblaria? Després li podem comentar!

-Osti, doncs la veritat, m’aniria de conya, però jo estudio... i només podria treballar les tardes...

-Segur que tot i així, t’estarà molt agraït! (i va xiuxiuejar) –i m’ha dit que paga bastant bé!

Ara semblava que els ànims d’en Gerard comencessin a elevar-se del terra...

BERTA: -I saps què passarà si comences a guanyar calerons? Doncs que ja no hauràs de dependre tant dels teus pares! I què coi! Si el mes que ve ja en faràs 18! N’estic segura que a partir de llavors, les coses aniran d’una altra manera!

GERARD: -Ui, però tu ho veus molt fàcil!

-Creu-me, el que et dic és ben cert! Mira el Mateo! Ningú ho diria fa uns quants anys, quan tenia la teva edat, que podria aixecar cap! I mite’l ara! Bé que es guanya la vida!

-Si, però ell et té a tu, i tu a ell, i entre els dos us complementeu força bé. Allà on no arriba l’un, hi intenta arribar l’altre. Suposo que és el que tenen les parelles no?

De sobte, la Berta es va quedar cohibida. En Gerard es va estranyar, però això no el va fer aturar per seguir parlant de la parella, quan de sobte, ella el va tallar:

-Així doncs, quan vols que quedem per fer repàs d’Anglès?

-Què? Però com? Jo no podria...

La Berta que s’aixeca, l’estira d’un braç i el fa incorporar també:

-Bajanades! Dilluns mateix comencem les classes!